 |
| Verge del Socors d'Hostalric |
A Hostalric la
Verge dels Socors és la patrona del poble. La figura va rebre aquest nom
gràcies a una llegenda.
Ens hem de remetre a l’any 1687, durant el qual Catalunya va patir una plaga de llagostes provinent de França, que també va arribar a Hostalric. La llegenda diu que quan la plaga va arribar a la vila, la gent es va espantar molt, ja que les llagostes van travessar tot el casc antic i anaven en direcció a les hortes del poble. Els vilatans pensaren que aquestes arribarien als horts i farien malbé tota la collita, cosa que significaria tot un període de fam i misèria. Però, què va passar? Doncs que un cop van arribar a l’ermita (situada just al mig del nucli de la població i de les hortes), es van posar al voltant de l’ermita, van girar i van marxar altra cop direcció França.
La gent del poble va dir que allò era un miracle de la Verge perquè aquesta s’estimava molt el poble, i aleshores la van batejar Verge dels Socors, ja que va socórrer el poble de la fam i la misèria.
Aquest fet ocorregué el 2 de juliol de 1687, i es va decidir fer una processó cada 2 de juliol per rememorar el miracle que havia fet la Verge. Però això es va perdre passats uns anys, encara que avui en dia, es celebra la Festa Major del poble el primer cap de setmana del mes de juliol.
Aquesta mateixa Verge, és protagonista d’una altra llegenda emmarcada durant la Guerra del Francès, (1808-1814).
Durant la guerra, l’església va ser destruïda, encara que abans la van espoliar de tot el que tenia valor, entre elles totes les talles.
La llegenda narra que un cop van travessar la frontera de França, la Verge va girar el cap mirant cap a Catalunya. Clar, els francesos es van espantar molt després de veure que una talla de fusta movia el cap; van comprendre que la Verge s’estimava molt el poble i van decidir tornar-la. Va ser l’única peça retornada.
Ens hem de remetre a l’any 1687, durant el qual Catalunya va patir una plaga de llagostes provinent de França, que també va arribar a Hostalric. La llegenda diu que quan la plaga va arribar a la vila, la gent es va espantar molt, ja que les llagostes van travessar tot el casc antic i anaven en direcció a les hortes del poble. Els vilatans pensaren que aquestes arribarien als horts i farien malbé tota la collita, cosa que significaria tot un període de fam i misèria. Però, què va passar? Doncs que un cop van arribar a l’ermita (situada just al mig del nucli de la població i de les hortes), es van posar al voltant de l’ermita, van girar i van marxar altra cop direcció França.
La gent del poble va dir que allò era un miracle de la Verge perquè aquesta s’estimava molt el poble, i aleshores la van batejar Verge dels Socors, ja que va socórrer el poble de la fam i la misèria.
Aquest fet ocorregué el 2 de juliol de 1687, i es va decidir fer una processó cada 2 de juliol per rememorar el miracle que havia fet la Verge. Però això es va perdre passats uns anys, encara que avui en dia, es celebra la Festa Major del poble el primer cap de setmana del mes de juliol.
Aquesta mateixa Verge, és protagonista d’una altra llegenda emmarcada durant la Guerra del Francès, (1808-1814).
Durant la guerra, l’església va ser destruïda, encara que abans la van espoliar de tot el que tenia valor, entre elles totes les talles.
La llegenda narra que un cop van travessar la frontera de França, la Verge va girar el cap mirant cap a Catalunya. Clar, els francesos es van espantar molt després de veure que una talla de fusta movia el cap; van comprendre que la Verge s’estimava molt el poble i van decidir tornar-la. Va ser l’única peça retornada.
Pintura al tremp sobre fusta
Mides: 50 x 30 cm
Autor. Juan Carlos Osuna del taller L'Art de Sant Martí
